Dos rius

Dos rius avancen pel mig del bosc i arriba un punt en què s’acaben trobant. Llavors s’ajunten i formen un sol riu. Però què succeeix si un dels rius té molta força i l’altre no? El que passarà és que el riu amb més força vessarà molta més aigua al nou riu, i l’altre quedarà aturat. D’alguna manera, la enorme força d’un riu està tapant l’altre.

            És així com veig una mica la importància que algunes persones donem a la vida professional. Li donem tanta força, que acabem oblidant-nos de l’altre riu (la vida personal) i acabem gairabé ofegant-lo, deixant que l’aigua s’estanqui i es podreixi...

            Hi ha gent que dóna la justa importància a cada vessant, i viu una vida més o menys equilibrada. Fins i tot, els més afortunats no fan distinció entre la vida professional i la personal: són aquells que estan realitzant la seva vocació...

            A vegades la corrent empeny sense parar i no deixa veure ni fruïr del camí. No deixa ser creatiu, tot es converteix en un mar d’obligacions i pors. O pel contrari, en un mar d’avorriment per la rutina (l’hàbit de deixar de pensar). És en un d’aquests moments quan cal reflexionar i fer una aturada.

            El salari que cobro compensa el fet d’estar perdent temps de vida? Cadascú de nosaltres sabrà a quant cotitza la seva hora de vida i farà càlculs. A vegades tant sols t’adones que estar fent una tasca que no t’agrada per pagar factures només fa feliç als Bancs, a les empreses elèctriques i d’aigua, al Mercadona,... però no a tú com a persona.

            Ara em trobo en un punt en què l’aigua neta lentament es va infiltrant enmig d’un bassal d’aigua morta... Una presa barra el pas a l’altre ramal. Mentres tant, el riu s’asseca i tenim por: s’haurà assecat per sempre? Sabem que no.

            L’objectiu: que els dos rius flueixin ordenadament, i que l’objectiu sigui fer un únic riu amb l’aigua pura i neta.