Higiene mental

             A finals del S.XIX es va descobrir que els gèrmens (les bactèries) eren els principals causants de les malalties i que una correcta higiene als hospitals, així com a la vida diaria, prevenia l’aparició d’infeccions i patologies diverses.

            Ja ha passat més d’un segle, i al menys a alguns països el nivell d’higiene és prou elevat: ens dutxem gairabé cada dia, ens rentem les mans després d’anar al bany i abans de menjar, ens rentem les dents, etc. O no fem pudor o fem bona olor (excepte alguna gent amb qui tots hem coincidit al metro o l’ascensor que encara no han constatat que afegir perfum o colònia a un cos brut constitueix un còctel aromàtic difícil d’oblidar).

            Alguns van més enllà i fan dietes depuratives per estar “nets” per dins, eliminant toxines (encara que l’exercici físic i suar tinguin un efecte similar).

            Però molta gent surt bruta al carrer. És un tipus de brutícia que no s’olora, es percep amb altres sentits. És el mal humor o l’estrés, propiciat per una mala feina, una mala parella, una mala manera de pensar,... una mala vida en general.

            Fa anys que es van descobrir les eines per netejar la ment, i aquí no es vol parlar de rentats de cervell que és un terme nefast, sinó d’eines per reposar la ment, deixant sedimentar pors i angúnies i permetent que el millor de nosaltres aflori a la superficie, que no és res més que el nostre caràcter real quan estem disposats a intentar ser feliços. Aquestes eines no són sinó la oració, la meditació, la introspecció... o senzillament la predisposició al bon humor en general.

            Jo també moltes vegades surto brut al carrer. Llavors veig que el món no funciona bé, que el semàfor triga massa a canviar, aquella persona m’ha mirat malament,... fins que m’adono que no m’he enrecordat de treure la porqueria del cervell i aquesta m’està entelant la visió d’un món que pot ser tan perfecte com nosaltres decidim que ho sigui...