Has estat la meva segona casa en la qual he viscut gairabé 25 anys. Avui restes sola, erma i buida a excepció d’algunes andròmines que han quedat a les golfes. Tinc pena i esperança alhora per tu.
Hem passat moments bons i dolents, però et deixem perquè creiem que el teu futur passa per una familia que et sàpiga estimar millor del que ho hem fet nosaltres. Jo fa temps vaig deixar de fer-ho pensant que em deixaries tu abans. Com amb Pigmalió, la profecia s’ha auto-acomplert. Ho sento.
Et quedes amb les teves espenques, els teus garrofers, els pins, oliveres, ametllers i com no, l’eucaliptus gegant... Hem acumulat massa coses materials dins teu i massa poques coses espirituals. Ara en paguem el preu.
Tu prens un altre camí, i espero que et deixin ben maca i t’estimin com sempre has merescut!!! Molt bona sort!!!
Nem sempre é facil deixar o passado lá atrás, querendo transportá-lo sempre connosco. Mas chega um momento em que nos temos que desprender dos bens materiais e seguir em frente. Neste processo haverá certamente dor, mas haverá tambem um crescimento.
ResponderEliminar